Amb aquestes paraules inicia Lluís Llach la seua cançó homònima (1978) que segueix així:
...de terra endins,
de mar enllà,
...de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat...
Aquestos versos ens serviran per iniciar aquest blog, ja que la llengua catalana es parla arreu d'un territori molt extens (actualment la parlen més d'onze milions de persones). Tot i que amb lleus variacions, la llengua catalana s'estén per Catalunya, el País Valencià (llevat d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Perpinyà, la Franja de Ponent (Aragó), l'Alguer (Sardenya), la Catalunya Nord i el Carxe (Múrcia).
En la següent imatge podeu veure les zones geogràfiques mencionades. Des del punt de vista de la dialectologia (recordem que aquesta és la branca de la lingüística que estudia les varietats geogràfiques, històriques o socials d'una llengua, associades a la procedència dels seus parlants) podem dir que, a grans trets, la llengua catalana es divideix en dos blocs dialectals: l'oriental i l'occidental. Si fem una classificació més acurada, observem que en el bloc oriental s'inclouen els dialectes septentrional, central i baleàric. Al seu torn, en el bloc occidental s'agrupen els dialectes nord-occidental i valencià. Aquesta classificació podria ser encara més exhaustiva, però durant aquest curs només ens detindrem a observar les característiques més generals dels dialectes esmentats.
I vosaltres, a quin bloc dialectal pertanyeu? Coneixeu algú que parle un dialecte diferent al vostre? Quines són les diferències més marcades que observeu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada