Cosir i cantar, tot és començar!

Amb aquest optimisme ens endinsem en el món dels refranys, les locucions i les frases fetes. Segur que moltes vegades heu escoltat als vostres avis i àvies dir alguna cosa semblant a "qui no vulga pols que no vaja a l'era", "té més tecles que un piano", "és més alt que un pi", "estic fins al coll"... Però, us heu preguntat mai què volen dir realment aquestes expressions i per quin motiu tenen aquesta estructura?

Primerament, convé que diferenciem els tres tipus d'unitats fraseològiques (unitats lèxiques constituïdes per més d'un mot) que hem esmentat.

Un refrany és una sentència moral o didàctica d'origen antic que s'expressa mitjançant la relació entre, almenys, dues idees. Es transmeten de generació en generació i solen fer referència a aspectes de la vida quotidiana. S'usen en la llengua oral i en l'escrita, però convé no abusar-ne si no volem semblar massa doctes. Alguns dels recursos lingüístics (però no obligatoris) que fan servir els refranys són:

- Paral·lelisme sintàctic: dos sintagmes nominals amb una estructura semblant.

- Rima fàcil: ajuda a memoritzar-los amb més eficàcia i en facilita la transmissió oral.

- Pronom relatiu qui: s'utilitza en refranys que marquen pautes de comportament social o aconsellen.

Per entrar en contacte amb els refranys més habituals, podeu visitar la pàgina web http://www.elrefranyer.com/tematica, on trobareu exemples de refranys agrupats per categories (amistat, diners, estacions de l'any, menjars, temps...).

Al seu torn, una locució és un grup de dues paraules o més amb significat unitari. És a dir, que el resultat d'una locució no és la suma dels elements aïllats que la formen, sinó un concepte nou. Podem classificar les locucions atenent a la categoria gramatical de la paraula a què equivalen. Així, en trobem de substantives, adjectives, adverbials, verbals, prepositives i conjuntives. Per veure'n exemples, podeu consultar aquest recull de locucions en català classificades segons la seua categoria gramatical.

Per la seua banda, una frase feta és un conjunt de mots estereotipats i invariables que equivalen a un verb o a una oració sencera. Com que inclouen un verb de vegades resulta complicat diferenciar-les de les locucions verbals. Les frases fetes són expressions d'ús corrent que habitualment s'utilitzen en sentit figurat. Sovint trobarem recursos lingüístics que ens ajudaran a identificar-les, per exemple els verbs tenir, fer, ser, estar, anar, donar... o la comparació entre dos elements.

Us resultarà molt útil consultar la 2a edició del Diccionari de la Llengua Catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, per esbrinar el significat dels diferents refranys, locucions i frases fetes. Només cal que cliqueu sobre el logotip del "DIEC 2 En línia". Per exemple, aprofitant la imatge de dalt, si introduïm el verb "pixar" en el cercador ens apareixeran diverses accepcions i sentits figurats. Un d'aquestos resultats és "pixar fora de test", una locució que no té res a veure amb el dibuix, sinó que significa 'parlar sense raó, fugir de la qüestió, dir disbarats'.

Activitat 1:

Classifica les següents unitats fraseològiques en refranys, locucions i frases fetes. Després, digues quin procediment s'ha fet servir per a formar-les.

- Com unes castanyoles.

- Qui no vulga ballar que no vaja al ball.

- A so de bombo i platerets.

- Fer-se la boca aigua.

- Trobar a faltar.

- No deixes sendes velles per novelles.

- El pare joglar, el fill timbaler.

- Cantant les veritats, es perden les amistats.

- Anar contra corrent.

- A pas de tortuga.

- Bon vent i barca nova!

- Estar fins al coll.

Activitat 2:

A partir de l'enllaç que hi ha més amunt, tria un exemple de cada unitat fraseològica i insereix-lo en una frase (intenta ser coherent amb les construccions oracionals!).