La poesia trobadoresca

A l'aula hem fet una xicoteta introducció a la literatura dels segles XII, XIII i XIV. Ara, veurem que aquesta literatura és un clar reflex de la societat del moment en què va ser escrita.

El llatí va ser considerat durant molts segles com la llengua de cultura i per aquest motiu aquesta era la llengua emprada en les composicions medievals. Però, a poc a poc es va anar produint un canvi en la creació literària i els poetes van passar d'utilitzar la llengua llatina a emprar l'occità o provençal. Els protagonistes d'aquest gran canvi històric s'anomenaven trobadors. Aquestos poetes escrivien els versos i alhora componien la música, però s'ajudaven dels joglars per interpretar les seues composicions.

Així doncs, el naixement de la poesia trobadoresca va tenir lloc durant el segle XII a Occitània (sud de França). Però, quins eren els temes principals d'aquestes composicions? L'amor cortés és el tema central de la poesia dels trobadors. En aquesta època la societat estava molt jerarquitzada i, de la mateixa manera que el poble se sotmetia a les voluntats de la noblesa, els amants es posaven a les ordres de la seua estimada i la tractaven amb respecte i admiració. Les relacions sentimentals molt poques vegades s'establien per amor, sinó que es feien per interessos econòmics. Amb tot, l'amor cortés era un amor adúlter en què el trobador s'enamorava d'una dona casada, normalment de posició social elevada (també anomenada midons). Per tal que el marit d'aquesta (gilós) no descobrisca la identitat de l'amant de la seua esposa, aquest darrer utilitzava un senyal per ocultar la seua identitat en les composicions que li adreçava.

Un altre aspecte que hem de conéixer és el tipus de composicions que s'escrivien a l'època, és a dir, els gèneres que s'escrivien segons la temàtica de les composicions. Aquestos eren cinc: cançó, sirventés, plany, pastorel·la i alba.

Tot seguit us presentem un exemple de sirventés, la Cansoneta leu e plana, l'autor del qual és Guillem de Berguedà. Els sirventesos es caracteritzen per ser composicions de marcat caràcter polític. En aquesta concretament el trobador s'adreça a Ponç de Mataplana amb la intenció de criticar el seu honor, valentia, lleialtat, força física i cortesia (les principals característiques de la cavalleria). Els versos tenen un marcat caràcter sarcàstic, alhora que injuriós contra aquest noble.

La versió que us mostrem està adaptada per tal de facilitar-ne la lectura. A més a més, s'acompanya de la versió musicada interpretada per Titot (el cantant de Brams). Esperem que la gaudiu!

Cançoneta lleu i plana,
lleugereta i sense ufana.
escriuré de Mon Marquès,
traïdor de Mataplana,
que d'engany és ple i obès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d'engany sou ple i obès.

Brindo, Marquès, per les pedres
de Melgur, prop de Someres,
On, de dents, vau perdre'n tres;
prô no essent les davanteres
es pot dir que no ha estat res.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d'engany sou ple i obès.

Vostre braç, pobreta biga,
té menys força que una figa
i el teniu bastant malmès;
si li feu fregues d'ortiga
el podreu tornar a dur estės.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d'engany sou ple i obès.

De vós, Marquès, qui es refia
no té amor ni companyia;
i ha de tenir ben après
que amb vós pot anar de dia,
prô de nit, ai! res de res.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d'engany sou ple i obès.

Ben boig, Marquès, és qui es vana
de jeure amb vós sense b'rana
ni calces de cordovès';
mai cap fill de cristiana
costums tan bruts s'ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d'engany sou ple i obès.